Els amants. Pastoral

Els amants jeien al prat. La seva unió bategava a l’uníson. La vall s’impregnava d’amor. Una vaca negra, assedegada, s’apropava al riu. Un pastor, romàntic, transmetia a la seva flauta, amb el seu buf, les subtils vibracions del seu cor fervent. La joia regnava per tot. Els núvols mostraven una tenebrosa densitat. La tempesta arribava. La pluja, primer fina i  arrauxada després, amarà camps, rostos i camins. Els amants correguéren vers la vella cabana, antic refugi de pastors. La llar de foc, encesa, escalfava l’estança. Els amants s’hi acostaren amb delit. Les flames il.luminaren els seus rostres innocents. Embadalits, contemplaven les màgiques figures canviants que les flamarades dibuixaven. Un nou esperit els transcendia…, levitaren!  Un rellotge de cucut va sonar.  El seu cant es confongué amb el crit del director: “Tallin!”. L’ajudant mostrà les plaques indicadores als “càmeres” i, amb un ràpid moviment de tisores, posà fí a la seqüència.

Suhnur


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: