Qui s’ho hagués pensat?

Tenir cura d’un ancià ric té les seves molèsties, tot i més si no ets jove, i els seus avantatges si esperes heretar, en aquest cas però ens morirem nosaltres, els seus nebots, abans que ell. Ara està al jardí amb el noi  que   porta el diari. Li ha agafat un gran afecte, coses de vells, es riu i com es riu, a fortes riallades… ¿No son massa fortes?  Al dia següent, el noi no portà el diari i l’altra setmana aquest va dur una notícia: “El Sr. D mor d’un tip de riure escoltant un acudit, i el nostre jove repartidor es veu, de la nit al dia, convertit en un ric hereu“.

Almodis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: