Allà on vulguis anar

Vés on et porti el cor era el títol d’un llibre que l’acompanyava en un petit viatge, mentre intentava evadir-se de la velocitat del moment. Va aconseguir que s’endinsés en un mar de reflexió. Deixar-se anar té el risc de seguir un rumb massa fàcil, essent guiats per la por. I és que al cor hi duem raons desconegudes per a la nostra ment, que ens manipulen i ens dobleguen, potser, complicant-nos encara més l’existencia. I és que el record pot ser tan dolorós com forta la temptació de mirar enrere i tornar a començar en el mateix punt on havíem acabat. Pensava, en aquell tren, en com li hagués agradat donar-li la mà un dia més, acariciar-li la pell sense tremolar i la conversa més reconfortant que pogués donar-se. Però per una vegada, no volia deixar-me portar. El seu rumb havia canviat. Havia après a dir que no.

Àsia


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: