El cel

S’acostava una tempesta, ho havíem de fer sense perdre temps, deu els hi havia dit que si no s’amagaven abans de que la tempesta els molles perdrien totes les hortalisses. S’havien d’amagar en una cova que hi havia a l’altre punta del camp, eren dos pagesos joves que tenien trenta-cinc anys aproximadament, van córrer fins arribar-hi (a la cova).

Estaven molt cansats perquè el camp feia més de tres mil metres des don estaven abans fins a la cova on estan ara. Anaven amb unes botes d’aigua i uns xuvasqueros grans per no mullar-se amb la pluja. De sobte va parar de ploure i van escoltar el soroll d’un cotxe antic i, al maleter portava tot tipus d’hortalisses que tenien el seu immens hort cultivades. Els dos pagesos van pensar des d’aquell dia que Deu els i va jugar una mala partida perquè els lladres els i poguessin robar les hortalisses que tenien a l’hort des de feia nou mesos.

MC (11)


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: