Hyde Park

Hyde Park

Na Viola Baker sempre duia el mateix llibre sota el braç. Cada dia, s’asseia en un banc i acariciava, amb els seus dits translúcids, les pàgines d’aquell vell exemplar. Coincidíem sovint en un racó d’aquell cèntric parc. Jo solia anar-hi a esmorzar i, uns minuts després, apareixien ella i el seu llibre. No vaig trigar a quedar fascinat per la  presència, gairebé decimonònica, d’aquella misteriosa dona. Em preguntava constantment el perquè del seu afecte vers aquell llibre, que dia rere dia reposava a la seva falda. Van passar els anys i, un dia, na Viola Baker no va tornar. Enlloc seu el llibre, orfe, ocupava un tros del banc. El vaig prendre entre les meves mans, ansiós per descobrir, a la fi, el misteri que tant havia commogut a la seva mestressa. Ni una sola lletra trencava el blanc d’aquelles pàgines. Només aleshores vaig comprendre que Mrs.Baker m’havia llegat el dret d’escriure-hi a dins la meva pròpia història.

Atzabeja


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: