Nit de joia

On sóc? Obro els ulls i no veig res, tot es foscor. Estirada a terra me’n adono que estic humida, quasi molla, jec sobre l’herba tan llarga com sóc. Cóm he arribat aquí? De mica en mica percebo  algunes figures: arbres, pedres, herba i veig que una cos grossa camina i s’acosta, diria que és un cavall, ui!, m’està olorant, no tinc por, però resto immòbil. La nit va deixant pas al dia, intueixo el sol darrera la muntanya i jo encara a terra. Prou, m’haig d’aixecar, no puc, el cos pesa massa i caic, un cop, dos cops; al tercer intent ho assoleixo, ja m’he posat dempeus. Uf, quin patiment!. Es de dia i tinc gana, no sé què fer, però, ep! qui em toca?, es el cavall d’abans, millor dit es una euga alta i ben plantada, m’empenta per ensenyar-me a mamar. Es curiós però en aquest precís moment he descobert que soc una potreta que acaba de néixer.

Sergi Picarol


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: