Trobada matinal

Era temps de crisi, el vell va sortir de casa, corbata i americana pulcres com sempre. Ell que havia viscut la guerra, la postguerra i els temps millors sentia que tornava a estar al punt d’origen. Caminava per la plaça mirant el monestir, sense ni un euro per sentir el gust perfecte que té el cafè matinal. De sobte, una noia jove el va veure, els ulls encara amb les lleganyes posades però amb un somriure permanent; anava camí de la universitat. Ell va allargar la mà amb un gest tímid, normal en un home que no estava acostumat a demanar. Ella es va aturar, va treure el moneder amb els 2 euros reservats per l’esmorzar, li va donar i va seguir el seu camí. Només esperava que un dia les coses fossin més justes i que aquell senyor vell pogués prendre un cafè sense pidolar. Ella potser ho viuria, ell va morir l’endemà.

Bernui


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: