Dia Mundial de la Poesia

De bon matí he pintat a l’oli sobre tela la finestra oberta d’una casa en runes on s’hi recolza una noia absolutament nua i morena de pell llisa, protagonista d’un quadre que em promet alegries i potser pecúnies. Camino al migdia en silenci a tocar de la via i un tren m’avança sorollós quan dibuixo aquestes paraules. Just abans d’entrar a la llibreria veig la Pessarrodona; remeno, trio i em quedo l’antologia dels seus poemes. Passejant de tornada observo una llarga filera de formigues que travessen el camí de terra envoltades d’olor a gespa tallada, abans de fer un dinar lleuger i solitari. Com cada tarda arreplego la meva filla després de l’escola, però aquest cop ens la passem jugant, encara amb claror, després de xerrar, després de berenar.

Necessito més dies mundials de la poesia…

Ado


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: