El parany de Nabokov

Quan eren a la taula del Canigó, i l’ajudava amb els exercicis de química de primer de BUP, recordava la seva àvia dient allò de “que no téns debers de l’inglès?”. I reia sol, tontament, com de costum. Després la mirava lascivament. Ella, impassible. El petó fou fugaç, gairebé imperceptible i tímid. El regust i l’accent però, encara romanen. Cervesa de prèssec. I pluja. Com a les pel·lícules. Però sense Burt Lancaster ni Katherine Hepburn. Tot plegat, això sí, molt oníric. Hi deuria faltar aquella part que diuen, tard o d’hora, esdevé imprescindible. Mai més va tornar a fer de cangur.

Zunzuncito


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: