El sopar de Cap d’Any

La primera vegada que el va veure, sentí com si el gel sobre el que jeia l’enemic caigués per la seva esquena. Malgrat que a l’altre se’l veia dèbil, la seva desafiant mirada el va hipnotitzar i atemorir a parts iguals.

Més tard les seves mirades es van tornar a entrecreuar. Aquest cop, però, els ulls que li responien semblaven demanar clemència davant d’una vida que expirava. El petit no va saber que fer més que continuar amb la mirada clavada en aquells dos punts negres.

Aquella nit el benjamí de la família no va voler provar mos. Entre renecs de l’àvia, que es queixava de que les criatures cada dia mengen pitjor, la mare se’l mirava curiosa. Intentava esbrinar si aquella manca d’apetit tenia a veure amb que s’hagués trobat hores abans al seu fill observant embadalit el sopar d’aquella nit: un enorme llamàntol que havia comprat a la peixateria més cara del poble.

Basilic


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: