Homenatge

Vull saber el perquè de tot plegat. Alguns fent mofa diuen que si menges una llimona sense fer ganyotes ho saps. Jo crec que seguirem vivint en aquesta incerta glòria. Estic segur que al final se sabrà tot. Ara bé, res no aturarà el meu camí de sirga ni el meu projecte del carrer Marsala. No obstant, la força de la gravetat m’empeny cap a la plaça del Diamant, on es manifesten en contra de les decapitacions. I lluito dia a dia per deixar aquest pa negre i marxar lluny cap al Canigó. Vull ser el fugitiu. Però avui no puc. He de tornar al local: els camarades s’han deixat les claus sota l’estora i si algú arriba a trobar-les, hi entra i troba el nostre quadern gris podria ser fatal. Sort que al menys vam destruir aquell maleït mecanoscrit del segon origen… Tinc la memòria encesa. Les dones i els dies m’estant matant.

Barrufet


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: