La Isabel

Sovint, quan ens trobem per a despatxar temes referents a l’Associació, acabem parlant d’altres coses. M’explica ella anècdotes llunyanes de la seva Cuba natal. Li agrada recordar històries de quan era jove i estudiava disseny.  Anècdotes de quan va conèixer al seu Pepe, ja desaparegut. De… I jo me l’escolto embadalit. Ens passa el temps sense adonar-nos i després hem de córrer. I jo li dic: “Escriu tot això, Isabel, Explica-ho tot!” Marxo de casa seva ple d’energia positiva, ple de tendresa. Em sorprèn que, amb els seus vora vuitanta anys, estigui tan plena de jovialitat de ganes de fer i de viure. Em sorprèn que la pèrdua de memòria d’altres, hagi fet possible que ens trobem.

Alzheimer


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: