Mort d’un mosquit

Feia un instant tan sols que havia deixat de ser una larva, que havia desplegat les seves translúcides ales. Fins aquell moment devia la seva existència a un bassal d’aigua estancada en un  pneumàtic abandonat en un punt de la AP 7. Inicià un vol feble, insegur, sense rumb … en una recerca instintiva cap el primer aliment. Anhelava sang de qualsevol ésser de sang calenta. La abrasant brisa estiuenca el debilitava. Va veure el món per primera vegada… tan ple de color, olors, sensacions, però també d’ amenaces… quan de sobte pafffffff. Es convertí en una massa meitat matèria i meitat sang, transferida per la seva creadora, enganxada al parabrisa d’un 206. Tota petjada del que fou desapareixerà en un instant quan l’humà accioni el seu eixugaparabrisas.

Una vida curta, sense intensitat, sense pena, sense glòria.

El Bermejo


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: