Olor d’anís

Vaig veure la llum d’aquest món la nit de Sant Joan de qui sap l’any, just quan el solstici d’estiu estava en el seu punt més àlgid i les fogueres de les bruixes començaven a cremar. Es curiós, però sempre he pensat que néixer en aquestes circumstàncies, ha fet que tingui un sext sentit per endevinar coses que finalment acaben passant. Si aquest sentit l’hagués cultivat potser ara seria una vident o alguna cosa semblant. Quan ja anava a l’escola i la mare treballava de tarda, em quedava a casa d’una veïna que feia una oloreta d’anís que m’encantava. Deien fluixet que bevia. Jo, no sabia que volien dir, només veia que la Mundeta tenia sempre les galtes molt vermelles. Era molt bona dona i me l’estimava molt. Aquella oloreta em va quedar enregistrada al nas, al meu mapa dels perfums, i si la flairo en algú, segur que aquesta persona beu més del compte. No falla.

Anís


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: