Marroc (D’un poema de L. Cohen)

En veure’m, el gat va buscar el seu amagatall al jardí. Mahler em va ajudar ens els primers moviments del dia i vaig aconseguir conjuntar les peces de vestir. Finalment, vaig poder sortir de casa. L’atmosfera es feia pesada i el cap també; sentia les bosses sota els ulls cada cop amb més intensitat… Va ser un dia gris per a un home gris.

Al vespre vaig convidar un home a sopar. Durant la vetllada no em va mirar els ulls… Sopà en pau.

Santi


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: