L’ amor capacita l’home per a vèncer el seu sentiment d’aillament i li permet d’esser ell mateix tot mantenint la seva integritat. En l’amor ens troben amb la paradoxa de dos éssers que esdevenen un i que alhora continuen essent dos. L’amor és una activitat , no un afecte passiu ; és una “continuació ” no un “rampell sobtat “.Estimar és fonamentalment donar, no pas rebre i donar, és la més alta expressió de la potència. En l’acte mateix de donar, experimentem la nostra força, la nostra riquesa, el nostre poder , la cosa més preciosa que tenim : LA NOSTRA PROPIA VIDA. L’amor és la preocupació activa per la vida i el creixement d’allò que estimem. ‘L’art d’estimar ‘. Una fil.losofia més que real , que tots deurien llegir .
Pepaflorida
Deixa un comentari