Carpe Diem

La veritat, és que quan et planteges una cosa, sempre, el primer pas que fas és agafar una llibreta i escriure els pros i contres en un paper. En el fons saps que en el pitjor dels casos tot anirà malament i ens els millors, tan sols alguna cosa fallarà, siguem realistes, el món no està per tirar gaires coets.
El segon pas, per mi és el millor, idealitzes la situació fins al punt que creus tenir-ho sota control, ets sents ple, feliç, tot allò que havies previst que aniria bé ha anat millor, fins i tot t’has sorprès.
El tercer pas et negues a tu mateix, sense adonar-te’n, has de renunciar allò que tant t’estimaves. La realitat és que topes contra un mur.
El quart pas i segurament només els més valents i els més tossuts arriben, no rendir-te, never give’up com diuen els anglesos, perquè un segon pas com el que has viscut és difícil d’oblidar!
El cinquè pas, el cinquè pas marca-me’l, però que tingui un final feliç, o no.
I la resta és carpe diem.! …i deixar-se portar. La vida només la vivim un cop i millor aprofitar-la que veure passar els trens i acabar lamentant-nos de no haver-hi pujat.

Petakin